El sentit comú ens diu que anar a treballar no ha de suposar cap risc de patir un accident. Hi ha lleis que obliguen les empreses a adoptar mesures per evitar els sinistres laborals, encara que el risc zero no existeix, això ja se sap.
Tanmateix, les dades ens demostren que els accidents laborals, lluny de retrocedir, s’han incrementat fins el mes de maig un 7% respecte el mateix període de l’any passat. De la mateixa manera, també han augmentat les baixes. La xifra té diverses lectures que són complementàries, que no es fan nosa entre elles.
Una primera és que les empreses no fan prou en prevenció –s’inclou la negligència d’alguns treballadors que no segueixen les normes de seguretat. La segona és que les lleis tenen alguns buits i per tant s’han d’actualitzar. I la tercera i més important és que els sistema és pervers perquè alimenta la picaresca i les declaracions falses.
El model de la CASS castiga, i força, les baixes fora de l’ambient de treball. Els primers tres dies no es cobren i el primer mes només es percep el 61% del salari, fet que per a moltes famílies suposa una retribució amb la que no es poden afrontar les despeses corrents.
Què passa, doncs? De la mateixa manera que en el pitjor moment de la crisi econòmica algunes baixes per malalties es feien servir com un atur encobert, ara es declaren alguns accidents de treball que no ho són amb l’única finalitat de percebre el cent per cent del salari. Hi ha casos que es fa amb connivència amb l’empresa perquè no suposa cap cost, encara que aquesta falsa declaració sí que té un cost per als afiliats de la CASS que són els que amb les seves contribucions sustenten el model de seguretat social. L’altre pregunta que tothom es fa és: per què no es fan públics les causes dels accidents laborals?