Aquesta vegada la barbàrie terrorista ens ha tocat de ben a prop. Si els dos últims anys els més castigats han estat els nostres veïns –i compatriotes– francesos, ara ha estat el torn dels veïns del sud. Barcelona va rebre ahir un cop mortal. Un dany irreparable. En unes setmanes en què s’ha parlat molt de la turismefòbia, la degradació del Raval i l’imminent referèndum sobre la independència de Catalunya, Estat Islàmic ha posat la ciutat a la seva agenda i ho ha fet esclatar tot pels aires.

Les relacions entre Andorra i Barcelona són evidents. Al Principat hi ha molts residents procedents de la ciutat o rodalies, molts dels estudiants universitaris escullen la capital catalana com a destí per formar-se, els convenis sanitaris fan que constantment viatgem a la ciutat per ser atesos per especialistes... O, simplement, Barcelona és un destí ideal per fer una escapada i gaudir de tota la seva oferta cultural i lúdica, sense oblidar que molts andorrans són socis de l’FC Barcelona.

Barcelona sabia que era un objectiu terrorista. Feia temps que la tensió es palpava i, finalment, els terroristes han aconseguit saltar-se tots els filtres i controls i actuar de la manera més vil: la de l’atropellament massiu, la fórmula que estan fent servir a les ciutats europees i en zones amb màxima concentració de gent.

La proximitat i els vincles amb Barcelona fa que aquest atemptat faci especialment mal. Evidentment no hi ha persones de primera ni de segona, però de seguida de saltar la notícia tothom es va apressar a contactar amb els seus amics i familiars a la ciutat per assegurar-se que estaven bé.

El pròxims dies seran durs, però no deixarem que la por venci, i ben aviat passejarem orgullosos Rambla amunt i avall. Amb el cap ben alt.