Andorra s’ha tornat a omplir pel pont de la Mare de Déu d’agost. De fet, durant l’estiu és habitual veure els eixos comercials plens fins a la bandera de gent, i també els llocs de muntanya més turístics o de més fàcil accés, com Arcalís, la Ruta del Ferro, la Vall d’Incles o el Funicamp.

Però, ai las!, el discurs no varia. Temporada rere temporada escoltem com els comerciants lamenten que tot i que hi ha moltíssima gent i no paren d’entrar i sortir de les botigues, gasten poc. L’excursionista, és a dir, aquell que ve a passar el dia, no fa una despesa molt elevada, i si té alguns diners per gastar ho fa en roba o d’altres productes, i prefereix menjar-se un entrepà assegut en un banc. El carrer interior dels grans magatzems Super U (l’Escale de tota la vida) està a vessar de persones amb sandvitxos i ampolles d’aigua, molts ja preparats a casa.

També hi ha turistes, que pernocten almenys una nit, i ho fan a preus rebentats. Hi ha ofertes d’habitacions d’hotels de quatre estrelles a 20 euros... Així qualsevol pot dormir fora de casa, ara, a l’hora de fer despesa, hi ha contenció.
Tot i que fa temps que els polítics d’aquí i d’allà s’omplen la boca sobre la recuperació econòmic mundial, el cert és que les butxaques de la gent normal encara no ho estan notant, i potser no ho tornaran a notar mai. Els salaris que s’ofereixen a les feines estan a nivells de 15 anys enrere, o menys.

No és estrany, doncs, que la gent vingui a passar uns dies al país, però es miri molt allò que compra, sobretot si som conscients que els preus diferencials ja no són els que eren. Tabac i alcohol continuen sent els productes estrella, els¡ que paga la pena adquirir, però el límit duaner també fa que molta gent descarti venir expressament a Andorra a comprar-se el vici legal.