Toni Martí va desvelar que té en ment un forfet únic a les estacions d’esquí i que així ho va fer saber als directors en la reunió que van tenir fa un parell de setmanes. En la mateixa trobada es va plantejar la possibilitat de crear aplicacions conjuntes amb el Massachusetts Institute of Technology. A més, Martí ha explicat que la millora dels accessos també seria una de les propostes que es van presentar, de cara a millorar les inversions fetes al sector de la neu. Ningú pot negar que un forfet únic independent de les estacions seria un gran revulsiu i de fet es tracta d’una antiga aspiració que ja va reivindicar Marc Forné abans de la creació de Grandvalira i de Vallnord, quan cada una de les estacions treballava de forma totalment independent de la resta d’instal·lacions del país.
Però que aquest forfet sigui un anhel no amaga el fet que ara és segurament el pitjor moment per plantejar aquesta proposta. Andorra no està en campanya electoral i la indústria de la neu passa per un moment crític per una situació de la qual l’Executiu de Martí no està al marge. El clima de confrontació permet deduir que la família Viladomat –que controla Saetde i negocia entrar a l’accionariat d’Arcalís– no sembla ara per ara predisposada a obrir nous espais de col·laboració tot just quan s’està consumant la trencadissa de Grandvalira. La situació és molt delicada perquè es posa fi al principal domini del sud d’Europa i a una de les marques emblemàtiques que es vincula amb Andorra.
Per tant els esforços de tothom haurien d’anar encaminats a minimitzar els efectes d’aquest divorci no amistós perquè, com afirma Martí, Andorra continuï sent un territori pioner pel que fa a esquí. La competència de l’exterior és la veritable enemiga i les batalles internes el que fan es ajudar a aquesta competència.