El camí per aconseguir l’acord d’associació amb la Unió Europea no és ni serà fàcil. Per això és necessari que el Govern obtingui el major consens possible dins de l’àmbit polític, sindical, empresarial i social. Es tracta d’un acord que condicionarà les futures generacions i que serà transcendental per al desenvolupament d’Andorra i el seu encaix dins d’una Europa cada cop més desubicada i amb conflictes interns. De moment però, sembla que no hi ha un consens fora del cercle de DA.
Sense un ampli suport l’Executiu difícilment pot contemplar l’opció de convocar un referèndum que, de perdre’s, suposaria un cop fort. Actualment es parla erròniament de pacte d’Estat quan aquest no existeix, doncs a les reunions no hi participen SDP ni el principal grup de l’oposició, el liberal. Però a més fa temps que és un secret a veus el malestar existent entre els agents econòmics que el Govern de DA convoca periòdicament per informar-los de l’evolució de les reunions amb Brussel·les i de la situació del procés.
Encara que no ho han reconegut públicament, els pagesos no s’hi trobaven còmodes en aquestes trobades. Ara ha transcendit que la CEA, l’EFA i la Cambra de Comerç van fer arribar una carta conjunta al Govern en la qual expressaven el malestar de l’empresariat del país, que se sent relegat a elements passius en les reunions sense que es tingui en compte les seves opinions.
El cap de Govern va reaccionar d’immediat per evitar que aquesta espurna alimentés més foc, de manera que va convocar els representants dels empresaris per anunciar que hi haurà una relació més estreta que permetrà compartir la informació. El Govern és responsable de decidir allò que pot explicar i el que no, i en aquest joc malabar ha d’aconseguir aquest consens obligat per a un acord tan important.