Responsables de la companyia aèria Swiftair tenen previst reunir-se aquesta setmana amb el ministre d’Ordenament Territorial per exposar l’interès en l’aeroport de la Seu d’Urgell. Totes les iniciatives són benvingudes, encara que impera bastant escepticisme en tot allò que fa referència a vols regulars des del camp de vol urgellenc.
I no és d’estranyar. Han estat moltes les propostes i cap s’ha acabat posant en marxa, la majoria d’elles perquè eren inconsistents i d’altres perquè buscaven diners públics que els hi asseguressin l’èxit del negoci. Per això l’aeroport Pirineus-Andorra ha deixat enrere mortes il·lusions i, de moment, molts diners invertits per fer operatiu l’equipament. L’objectiu és obvi, evitar que sigui un segon Alguaire.
A diferència d’altres aerolínies que han passat per Andorra, Swiftair no és de nova creació i té una flota d’aparells important. Té avions per tot el món, compta amb vuit AOC diferents i compagina la seva activitat de càrrega amb la de passatgers. Compta amb més de 400 empleats i una flota de més de 30 avions. A Espanya un dels seus principals clients és Air Europa amb qui té un acord per operar les rutes que connecten Astúries, Alacant i Badajoz amb Madrid amb avions del tipus ATR-72.
El veritable problema és que encara no hi ha novetats pel que fa a la validació del sistema GPS instrumental que ha d’afavorir l’aterratge i enlairament dels vols. Sense aquest sistema l’aeroport continuarà inoperatiu, i això és el que sembla que vol el Govern espanyol amb la seva actitud de no permetre el GPS instrumental. Les raons? Només poden ser polítiques i emmarcades en l’enfrontament existent entre el Govern del PP i l’Executiu català.