La falta de feina es pot convertir en un drama en la majoria de famílies. Tenir un treball estable dona tranquil·litat i no només pot assegurar el benestar, sinó la supervivència. L’atur és el pitjor de la crisi econòmica perquè condueix a un pou on es barreja la baixa autoestima, la necessitat de la persona de sentir-se útil i, lògicament la falta de recursos per afrontar les necessitats més bàsiques.
A Andorra el mercat laboral està evolucionant de forma positiva. La CASS ho està notant per l’increment del nombre d’assalariats que cotitzen, i també el Servei d’Ocupació detecta aquesta millora.
A finals de l’any passat el ministre portaveu, Jordi Cinca, va confirmar la tendència estabilitzadora del nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació, pel que se segueix la línia dels darrers cinc anys.
També el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va assegurar que el Servei d’Ocupació registra un nombre d’ofertes de feina força superior al de demandes. I és que al país hi havia el desembre passat 370 persones en situació d’atur i 800 ofertes de treball.
No és estrany que amb aquest escenari la preocupació per la falta de feina ha baixat al 7% de la població, mentre que fa cinc anys era del 30%, segons els resultats de primer Observatori del CRES. Aquest optimisme moderat també es transmet al carrer, i és que hi ha la percepció que trobar feina no és actualment un repte impossible.
Discurs a part mereix la qualitat de la feina que s’ofereix, amb sous baixos. La precarietat laboral és també un problema global que fa més pobre el país. Ciutadans que guanyen poc és sinònim de persones que consumeixen i gasten poc, i aquesta situació va en detriment de les empreses i els comerços. És el peatge per oferir preus d’enderroc als turistes i visitants.