Participar de la democràcia votant un cop cada quatre anys sembla un bagatge molt pobre i és deixar en mans dels polítics decisions que afecten a tota la societat. Però malauradament aquest és l’escenari habitual en molts països i també a Andorra, on el control de les institucions es fa únicament des dels partits polítics, però molt poc des de moviments associatius.
No es tracta d’instaurar la democràcia participativa que vol crear una societat integrada per ciutadans actius, organitzats i preparats per assumir un paper dinàmic en l’escena política; individus als qui, des de la pròpia escola, se’ls eduqui per participar en aquest sistema polític. Aquest seria un repte massa difícil que ara mateix no és factible, sobretot tenint en compte el desinterès dels més joves i la consolidació de la desafecció.
En canvi hi ha passes que són necessàries i que es poden fer precissament ara amb la modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, que probablement introduirà canvis pel que fa a la composició de les meses electorals, donant més protagonisme als ciutadans en detriments dels polítics, tal i com reclama el Consell d’Europa.
Segons es va explicar ahir un cop acabada la reunió de cònsols, la primera proposta contemplava que aquesta participació fos obligatòria, però finalment s’ha acordat que fos voluntària i, per tant, s’ha hagut d’establir un procés d’elecció.
Queda el dubte de si aquesta llibertat participativa funcionarà o bé les baixes voluntàries implicaran un problema en la composició de les meses. La societat andorrana ha de demostrar el seu grau de compromís i demostrar als polítics que no tenen que passar comptes només cada quatre anys. Però aquest repte encara són paraules majors.