Andorra va aprovar per primera vegada el mes passat l’estudi jurídic mundial sobre l’orientació sexual en el dret: criminalització, protecció i reconeixement de l’associació ILGA (International Lesbian and Gay Association).
És un fet important perquè l’estudi analitza la legislació de tots els països a nivell d’inclusió del col·lectiu LGBTI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuals). L’única objecció que posa l’estudi és que actualment en la legislació andorrana no apareixen les persones intersexuals, que són aquelles que neixen amb característiques sexuals físiques que no s’ajusten a les definicions típiques de masculí o femení.
La imatge que es vol transmetre d’una Andorra molt tancada en aquest tema és una veritat a mitges. La societat està molt avançada, probablement més que en altres països europeus, encara que com passa sovint la política va per darrere per un conservadorisme estèril que es tradueix en la por als canvis i obviament per la influència que arriba del Palau Episcopal.
Tanmateix, en els darrers anys s’han fet passes de gegant que podien haver estat més valentes, com el reconeixement del matrimoni gai, el canvi de nom dels transsexuals o l’eliminació de la presumpció de paternitat heterosexual. Però en una dècada Andorra ha sortit de l’armari.  Ahir va ser el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI, i ahir es va saber que la nova cartera de serveis de la CASS cobrirà el tractament d’hormones per a les persones transsexuals. Es tracta d’un gran avenç, no tant per la quantia de les persones que se’n beneficiaran si no pel reconeixement que implica per a aquest col·lectiu. Molt pocs països tenen aquesta opció, que segurament rebrà crítiques injustes basades en l’escenari de retallades i en els pocs recursos de la seguretat social. Totes elles demagògiques.