Els grups parlamentaris, el Govern i comuns es van tornar a reunir ahir al Consell General per negociar la reforma de les competències i les transferències. Les discrepàncies se centren en aquest segon àmbit. El Comú de Sant Julià defensa que es tingui més en compte l’extensió de carreteres secundàries; Andorra la Vella vol que el criteri poblacional tingui més pes; el comú de la Massana reclama que l’increment dels ingressos del Govern sigui un factor corrector per a la revisió a l’alça de les transferències. Alguns comuns sostenen que el criteri de les pernoctacions els perjudica. Per calcular les transferències tindrà un pes important el PIB, de manera que segons els càlculs del Govern la xifra se situarà entorn els 55 milions d’euros, la mateixa que tenia que pagar l’Executiu si el Consell General no hagués tombat la congelació de les transferències.
Aquesta negociació resulta més complicada. I és que apareix en tot el seu esplendor l’Andorra dels set campanars, aquella amb poca visió d’estat i de país. Cada comú defensa els criteris que més afavoreix la parròquia de manera que es fan difícil les coincidències. Sortosament, però, el Govern té al seu favor que les diferències entre el que reben els comuns actualment i el que percebran amb la nova fórmula són petites i també, és clar, l’afinitat política de la majoria de corporacions locals. El calendari no permet allargar massa la negociació i a principis del mes que ve l’acord s’ha de tancar per facilitar el debat parlamentari abans que s’entri a tràmit el projecte de pressupost per al 2018.
Si ens atenim al resultat final, que és la quantitat que es destinarà a les transferències, tot quedarà igual. El transcendental és l’evolució en els anys segons la tendència de l’economia.