La tecnologia ha revolucionat la societat transformat les conductes i les situacions. Res és igual a fa 20 anys quan no existia internet, aquest món virtual que té una cara bona i una dolenta. Els joves són els que més saben navegar, les noves generacions han nascut dins d’aquesta revolució tecnològica, la qual cosa no evita que desconeixen els perills que amaga la cara dolenta d’internet, dolenta a vegades només pel mal ús que se’n fa.
I els pares, adults que s’han hagut de reconvertir per força, massa sovint actuen com veritables analfabets pel que fa als riscos que tenen els seus fills. Sembla impossible frenar la necessitat del nen preadolescent d’estar connectat als seus amics a través de les xarxes socials. En la preadolescència (entre els 10 i els 13 anys d’edat) el cervell del nen comença a experimentar una sèrie de transformacions que, en part tenen a veure amb els canvis hormonals que desperten en el seu cos. La necessitat de pertànyer a un grup comença a ser una necessitat, i els pares han d’estar atents al grau d’addicció a l’ordinador i a les amistats virtuals, darrere de les qual s’hi poden amagar persones amb intencions molt negatives.
Els experts recomanen una sèrie de pautes com donar confiança i diàleg; verificar quins són els amics dels fills; tenir coneixement que fan després de l’escola i en el seu temps lliure; establir regles per a l’ús d’internet a casa; assegurar-se que els menors respectin els límits d’edat en els llocs web, i parlar amb els menors sobre el ciberassetjament.
Hem de ser conscients que el perill que assetja als joves no es troba només al carrer, sinó que darrera la pantalla hi ha molts riscos i el gran enemic és la confiança i no estar suficientment alerta per detectar les amenaces.