El país es va aixecar ahir convulsionat per la notícia que Grandvalira es trenca. Ignorem si el detonant ha estat la plataforma esquiable de Soldeu o hi ha altres motius afegits que han portat a Joan Viladomat a la dràstica decisió de posar en marxa la liquidació de Nevasa, la societat participada al 50% per Ensisa i Saetde que explota comercialment el domini i la marca Grandvalira. Si ens atenim a les declaracions que ahir va fer el ministre portaveu, Jordi Cinca, el Govern creu que la plataforma és només una excusa per trencar Nevasa, insinuant que hi ha altres motius per prendre una decisió d’aquestes dimensions.
No aprofundirem en els motius que han portat a aquesta situació, encara que sí s’ha d’admetre que amb la llei actual la declaració de la plataforma com a bé d’interès nacional no és possible, i per això el Govern s’apressa en portar al Consell General la reforma de la llei del sòl.
Si Grandvalira desapareix finalment es tractarà d’una notícia nefasta, encara que evidentment les estacions continuaran rebent esquiadors i Andorra serà un destí important. Però es farà un pas enrera difícil de recuperar. No fa gaires anys que l’objectiu era un forfet unificat, que l’esquiador pugués aprofitar tots els dominis. Vallnord no va funcionar com s’havia projectat al principi i Grandvalira està a la vora del precipici. El sector de la neu és molt competitiu i la unió és un factor que ajuda a posicionar-se.
Grandvalira és segurament la marca més coneguda d’Andorra i la que projecta una imatge de país turístic i modern. Fa la sensació que es dona per inevitable la trencadissa, encara que si queda alguna possibilitat de reconduir la situació s’ha de fer ja de manera que no quedin ferides i es torni a treballar de forma conjunta per aconseguir èxits conjunts.