Ahir el consell d’infants d’Andorra la Vella va instar als polítics de debò a construir un nou Parc Central, en aquest cas a Santa Coloma. La cònsol major va veure força bé la proposta dels nanos, i diu que farà el possible per tirar-ho endavant.
Més enllà de l’anècdota, altre cop surt a les notícies el Consell d’Infants. Una iniciativa amb una colla d’anys que impulsa una sèrie de valors que per l’educació dels infants són molt importants.
I és que la participació dels menuts en la vida pública a aquesta edat els fa ser més receptius, compromesos i entendre millor què és la política i com funciona més o menys. Malauradament la majoria de la gent només se’n recorda de la política quan té algun problema i pretén que els servidors públics li solucionin, o cada quatre anys, quan s’ha d’anar a votar. La majoria ignora (voluntàriament o sense saber-ho) què és el que passa als diferents comuns i al Consell General, i en part això ve perquè als nanos no se’ls ensenya política. A casa nostra, per sort, la garantia de l’ensenyament d’història i llengua catalana als infants de qualsevol sistema educatiu fa que no els soni xinés com funciona el país un cop es fan grans, però hi ha molts adults que no l’entenen, l’excusa ideal per després no vincular-s’hi ni participar-hi. Els consells d’infants són una eina per ensenyar democràcia.
Més enllà de la política pròpiament dita, aquests consells ajuden a les criatures a saber respectar els seus torns, les opinions dels altres i l’oratòria en públic, coses que abans s’aprenien a casa però que ara molts esperen que els ensenyin a l’escola. Què millor que l’escola els ho ensenyi dins els comuns? Allà on recau la sobirania del poble