Tenim un ésser humà inigualable, un monstre de l’esport, un guanyador nat, una persona que mai es rendeix, i el podem gaudir ara, abans que es torni una llegenda de l’esport. L’han vist créixer aquestes muntanyes, elles duen la petjada del gran (enorme de fet) Kilian Jornet.
Per molts és un inconscient, i potser fins a cert punt tenen raó, però pocs com ell saben entendre les forces de la natura i l’esperit de la muntanya. Altres el veuen com una estrella fora del normal, però tan sols cal sentir-lo parlar, veure-li aquell somriure trapella de nen per entendre que ell tan sols fa el que li agrada. Molts li tenim enveja. Aquella enveja més o menys sana de veure com algú fa de la seva passió la seva vida i a més, es pot guanyar bé la vida fent-ho. Això només s’ho poden permetre els bons i els valents. Fa uns dies, per televisió el definien com el Messi de la muntanya, ara, després d’aquesta èpica gesta, potser algú hauria de començar a anomenar a Messi el Kilian Jornet del futbol.
Els que mai en tenen prou, els que sempre en volen més i saben que s’ho passaran la mar de bé fent tot repte que se’ls planti davant. Cal que ens l’admirem bé, cal que valorem les seves gestes i el gaudim. Cal gaudir-lo perquè el tenim aquí, no és un fenomen llunyà, de l’altra punta del món.
Però a banda de les gestes esportives, el més important en Jornet és allò que transmet, com humilitat, esforç, esperit de millora constant, i el nexe entre la natura i l’home.
És un nano d’aquí, criat al Pirineu i molt de la seva terra. I tindrem la sort, quan ja sigui llegenda i no realitat, de poder als nostres néts que vam poder conèixer, de primera mà, la gran bèstia de la muntanya. I explicar que el mite es va forjar gràcies a una educació austera en mig de les muntanyes.