Una justícia lenta no és justícia, perquè rescabalar tard a una víctima sempre és injust. La lentitud és un mal endèmic del sistema judicial, bàsicament per la falta de recursos però també perquè el ciutadà recorre cada cop més a la via judicial per dirimir un litigi.
L’arbitratge suposa un procés ràpid i menys costós que el camí judicial, en el qual les parts en conflicte poden decidir com s’organitzen i poden escollir un àrbitre o una institució que en faci les funcions. A més, i això és molt important, les decisions són vinculants i no hi ha opció de fer un recurs.
Andorra tenia un buit important en aquesta matèria, sobretot tenint en compte la saturació de la Batllia i que el sistema d’un àrbitre per dirimir conflictes pot ser de gran utilitat per guanyar temps i estalviar diners. La llei va ser aprovada el 2014 però malauradament continua sent un text sense una aplicació pràctica tot i la necessitat que hi ha.
És una llàstima que no funcioni un tribunal d’arbitratge i també –com es va denunciar fa més de dos anys– que no es contempli l’arbitratge en el consum. Tot i això és important treballar per posar en marxa una cort d’arbitratge. El Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis van signar ahir un conveni per posar en marxa aquest tribunal d’arbitratge, que haurà de ser un organisme alternatiu a la justícia per resoldre conflictes mercantils entre privats.
De fet, la degana dels advocats, Sophie Bellocq, opina que si en la justícia ordinària una disputa es pot allargar fins a cinc anys, amb l’arbitratge passarà com a molt un any. Reduir els terminis és fonamental, és fer justícia. Del que es tracta ara és que no es continuï allargant el temps perquè la cort d’arbitratge sigui una realitat i es pugui treure la pols de la llei.