Andorra s’aixeca avui tranquil·la. La por a Le Pen s’ha esvaït amb la victòria electoral de Macron, que es convertirà també en el copríncep més jove que ha tingut el Principat. Els nostres polítics –la majoria– van parlar fins ahir amb molta prudència, potser excessiva, d’una banda per respecte a un procés electoral d’un altre país i d’altre per un «per si de cas» una mica temorós, no fos que les enquestes s’equivoquessin i els francesos ens imposessin la primera copríncep (o coprincesa) de la història.
La líder ultradretana, però, encarna uns valors que topen amb el tarannà andorrà. El Principat és un país tolerant i obert a la immigració, com ho demostra la xifra de residents estrangers. Le Pen, en canvi, promou l’odi contra els que vénen de fora. La cap del Front Nacional és una ferma partidària de trencar la Unió Europea i recular a posicionaments de fa anys. És lògic pensar, doncs, que Le Pen no hagués fet cap esforç per ajudar a Andorra en les negociacions amb Brussel·les per a un acord d’associació, o que des de l’ofuscació del seu nacionalisme extrem s’hagués creat més d’un conflicte. No estava bé que els nostres polítics apostessin pel silenci encara que privadament siguin ferms partidaris de Macron. Aquest silenci es podria interpretar com complicitat o resignació, i Andorra ha de defensar sempre els valors democràtics i el respecte a les persones.
Marine Le Pen va fer una visita privada a Andorra el 2011. Va ser una visita de cortesia i les urnes van decidir ahir que si torna a venir no ho farà com a coprincesa. Ara només cal desitjar que Emmanuel Macron sigui un copríncep proper que entengui les especificitats d’Andorra i que doni suport al Principat en les seves aspiracions de tancar un acord beneficiós amb la Unió Europea.