És més fàcil no embrutar que netejar. El mateix passa amb el reciclatge de residus, un hàbit que permet mesurar la conscienciació de la població amb el medi ambient. Encara que el conseller del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va qualificar ahir de catastròfica el volum de recollida selectiva, les xifres demostren que Andorra se situa al capdavant del països europeus, per sobre de la mitjana i dels països veïns.
Consumim molt i malbaratem molt, i el consum tant com el malbaratament va augmentant amb el creixement i la modernització de la població mundial. Per tant l’única resposta possible és el reciclatge per aconseguir la reutilització de molts materials.
La titular de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va explicar que la recollida selectiva s’ha estabilitzat en els darrers anys (l’any passat el global va disminuir un 1,5%) i que per arribar al 50% de reciclatge que es vol assolir el 2020 cal fer un esforç important. Així, s’incidirà en les recollides que ja fa anys que es porten a terme: paper i cartró, envasos i vidre. En certa mesura es pot considerar lògica l’evolució, i també que després d’anys de constants increments s’hagi arribat a un nivell on costa més mantenir el mateix ritme.
L’hàbit de separar els residus i deixar-los al contenidor corresponent comporta una sèrie de beneficis en forma de reducció d’escombraries en els abocadors, estalvi de matèries primeres i energia, o disminució de les emissions de diòxid de carboni (CO2) implicades en el canvi climàtic.
En un país com Andorra amb milions de visitants cada any es generen molts residus, i per tant la recollida selectiva es converteix en una eina obligatòria. Encara que l’estadística sigui satisfactòria, el llistó s’ha de posar ben alt.