El conseller liberal, Ferran Costa, ha registrat una pregunta sobre els elevats índexs de sinistralitat laboral a Andorra,  que se situa en nou accidents per cada 100 treballadors durant l’any passat, molt per sobre de la mitjana europea que es troba al voltant d’un accident per cada 100 treballadors. Costa vol que l’Executiu expliqui els motius d’aquesta alta sinistralitat i si porta a terme accions per reduir-la. També vol saber els dies de baixa que han suposat els 3.600 accidents laborals registrats l’any 2016 i quin cost econòmic han tingut. Els accidents laborals no són fruït de l’infortuni. La majoria es podrien evitar, encara que demanar una sinistralitat zero pot semblar utòpic. L’objectiu és anar cap a la disminució i gairebé cap a l’eliminació dels sinistres en el treball.
La realitat és que els accidents laborals disminueixen. El 2006 n’hi havien 5.400, una xifra que espanta. L’evolució a la baixa, però, s’ha de lligar amb la disminució del nombre d’assalariats i també amb la menor activitat del sector de la construcció. Per tant, es pot atribuir la disminució de la sinistralitat laboral a una majors conscienciació i a l’adopció de mesures, però també a què hi ha hagut menys activitat.
Les empreses tenen molt a fer. Com afirmen els experts, un accident laboral no és un succés inevitable, una cosa que passi irremeiablement, per casualitat. Un accident laboral és la manifestació que alguna cosa no ha anat bé en el desenvolupament d’una tasca, que hi ha hagut un error. En canvi, si la feina està ben estudiada per endavant, sabent com cal fer-la i quins mitjans cal emprar, també es podran preveure els riscos que puguin aparèixer.
Si tenim menys accidents laborals i, en conseqüències, menys baixes, la CASS ho agrairà. Empresaris i treballadors ho han de tenir clar.