Mals auguris per a l’economia andorrana
Hi ha reputats economistes que, amb gran dosi de pessimisme, auguren un futur molt complicat per a l’economia mundial. Creuen que només un petit percentatge de gent tindrà feina, i que la resta haurà de (mal)viure d’una prestació aportada per l’estat (i no ens enganyem, pagada pels pocs que treballin).
Alguns dels que pronostiquen això també van encertar que hi hauria la crisi econòmica que estem passant, però tampoc ha de ser massa complicat encertar males notícies quan només pronostiques males notícies. Tard o d’hora tindràs raó i el carro anirà pel pedregar.
Però fent la fotografia del moment, l’Unicef i el CRES alerten de que una de cada quatre famílies amb menors d’edat no pot fer front a un imprevist de 400 euros. I això passa ara, no és fruit d’una elucubració d’un economista més o menys mediàtic, sinó fruit de l’actual situació econòmica. Un 34% de famílies d’aquest tipus tampoc es pot permetre una setmana de vacances fora de casa. Una de cada tres llars. Déu n’hi do.
En total, segons l’estudi fet per les dues institucions, es pot dir que al voltant d’un 11’6% de les llars amb menors està en risc de pobresa, cosa que vol dir que poden fer una despesa per sota del 60% de la que es fa de mitjana a nivell nacional.
No és una xifra gens menyspreable, no vol dir que siguin pobres, però sí que vol dir que cal anar alerta perquè no tenen una situació especialment bona i, per tant, els nanos poden patir situacions complicades. Aquestes situacions a casa nostra són més o menys estables. El fet que molta gent que es queda sense feina marxi del país fa que durant l’època de crisi les xifres no s’hagin disparat, però alhora existeix per als nens una educació de gran qualitat i pràcticament de franc, cosa que els garanteix una bona educació, que probablement seria la línia vermella del mínim al que no podem renunciar com a societat.
Però ens hem de plantejar cap a on s’ha de moure aquesta línia vermella. Cal garantir el benestar dels més petits en un futur, independentment de com funcioni o deixi de funcionar l’economia, i bàsicament perquè ells són el futur del nostre país i per tant, com més els cuidem, més cuidarem el futur de tots plegats.
Alguns dels que pronostiquen això també van encertar que hi hauria la crisi econòmica que estem passant, però tampoc ha de ser massa complicat encertar males notícies quan només pronostiques males notícies. Tard o d’hora tindràs raó i el carro anirà pel pedregar.
Però fent la fotografia del moment, l’Unicef i el CRES alerten de que una de cada quatre famílies amb menors d’edat no pot fer front a un imprevist de 400 euros. I això passa ara, no és fruit d’una elucubració d’un economista més o menys mediàtic, sinó fruit de l’actual situació econòmica. Un 34% de famílies d’aquest tipus tampoc es pot permetre una setmana de vacances fora de casa. Una de cada tres llars. Déu n’hi do.
En total, segons l’estudi fet per les dues institucions, es pot dir que al voltant d’un 11’6% de les llars amb menors està en risc de pobresa, cosa que vol dir que poden fer una despesa per sota del 60% de la que es fa de mitjana a nivell nacional.
No és una xifra gens menyspreable, no vol dir que siguin pobres, però sí que vol dir que cal anar alerta perquè no tenen una situació especialment bona i, per tant, els nanos poden patir situacions complicades. Aquestes situacions a casa nostra són més o menys estables. El fet que molta gent que es queda sense feina marxi del país fa que durant l’època de crisi les xifres no s’hagin disparat, però alhora existeix per als nens una educació de gran qualitat i pràcticament de franc, cosa que els garanteix una bona educació, que probablement seria la línia vermella del mínim al que no podem renunciar com a societat.
Però ens hem de plantejar cap a on s’ha de moure aquesta línia vermella. Cal garantir el benestar dels més petits en un futur, independentment de com funcioni o deixi de funcionar l’economia, i bàsicament perquè ells són el futur del nostre país i per tant, com més els cuidem, més cuidarem el futur de tots plegats.