Parlar de la conciliació de la vida laboral i familiar és un tema recurrent en les últimes dècades. En un país com el nostre dedicat sobretot al turisme, les possibilitats de gaudir d’una vida en família «normal» i alhora tenir una vida laboral plena és d’allò més complicat, i la família en qüestió té membres molt joves o molt grans, ja ho converteix pràcticament impossible.

Ahir es va presentar el que potser sigui el nou codi de relacions laborals, que contempla algunes tímides millores com la baixa de maternitat una mica més llarga. Però alhora segueix sent ridícula la de paternitat. Si un home vol gaudir del seu nounat, només tindrà quatre dies, o, haurà de prendre-li dies de baixa a la mare de la criatura. Quatre dies. Ni tan sols una setmaneta (bé, cinc en cas que el part sigui per cesària).

És fàcil imaginar, doncs, un pare de família que agafa la seva baixa de quatre dies per atendre el seu fill acabat d’arribar, i tan bon punt s’incorpora a la feina, té sobre la taula tota la feinada acumulada que l’espera per quedar-se més hores després de la feina amb un nen a casa de cinc dies (sis si ha nascut per cesària). A més, el pobre home possiblement rebi durant la baixa uns quants missatges per whatsapp o correus electrònics relacionats amb la feina ja que el codi de relacions laborals, a priori, no contindrà cap apartat destinat a la desconnexió de la feina, cosa que ja ha regulat el nostre país veí del nord i que comença a estudiar com regular-ho el nostre veí del sud. 

Després ens queixarem que cada cop es tenen menys fills i que per tant hem de treballar més anys i pagar més impostos si volem que mantenir les pensions com les teníem fins ara. I és que realment ho volem tot!