Set consellers consulars francesos, entre els quals Philippe Noël, d’Andorra, han enviat una carta al ministre d’Afers Exteriors de França, Jean-Marc Ayrault –amb còpia a l’ambaixadora de França a Andorra, Jocelyne Caballero, i a l’ambaixador de França a Espanya, Yves Saint-Geours– per expressar la seva disconformitat al tancament del consolat francès a Andorra, prevista per al primer de setembre.
El Govern francès ho te clar i no reconsiderarà la seva decisió de tancar el consolat. Aquesta és la resposta que el ministre d’Afers Exteriors francès, Jean-Marc Ayrault, ha donat a la candidata dels Republicans a la cinquena circumscripció dels francesos a l’estranger, Laurence Sailliet, a la carta on demanava que es mantingui l’oficina consular.
França justifica la decisió per motius econòmics, però a ningú se li escapa que Andorra és un cas especial per diversos motius: hi viu una colònia important de ciutadans gals; les relacions entre els dos països han estat sempre preferents, i un dels coprínceps és el president de la República.
És normal, per tant, que hi hagi estranyesa per aquesta mesura que s’aplicarà al setembre, i que alguns partits com SDP atribueixen al deteriorament de les relacions amb França per l’excessiva influència espanyola. Si són aquests els motius difícilment s’exposaran públicament, com tampoc s’ha de veure la participació d’Andorra en les obres de millora de la RN20 com un signe que tot va bé.
Que França hagi decidit clausurar diversos consolats al món no és cap cònsol per a Andorra, que hauria de reivindicar els llaços històrics. Els més perjudicats seran els mateixos francesos que hauran de desplaçar-se per fer qualsevol gestió que fins ara feien a Andorra.