El brexit és la prioritat màxima dels estats membres de la Unió Europea. Això és obvi, com també ho és pensar que les relacions amb els petits països tercers no forma part de l’agenda de prioritats de la UE.
D’alguna manera, i encara que no es vulgui reconèixer públicament, el nous escenari polítics representa un alleujament per al Govern i per als grups polítics. Les negociacions, malgrat les proclames de les bones relacions amb Brussel·les, no estan sent gens fàcil i des d’Andorra es dona per perduts els privilegis que gaudeix el sector tabaquer. La UE està disposada a deixar un període transitori d’adaptació, però no a perllongar el règim de franquícies que tant molesta a Espanya i França.
I és que el Govern de DA va iniciar les negociacions amb molta il·lusió i de forma precipitada. És clar que Andorra és Europa i que un acord d’associació ha de ser positiu malgrat que s’hagi de fer cessions, i se’n faran segur perquè el marge de maniobra que té un país petit davant la maquinària europea és mínim.
El Govern pot respirar tranquil. Fins el 2020, com a mínim, no hi haurà referèndum i en aquests propers anys poden haver-hi molts canvis que afavoreixin la posició andorrana. També hi haurà temps per armar una nova delegació que afronti la difícil negociació amb Brussel·les, i l’Executiu es podrà treure de sobre la pressió del grup liberal que constantment li retreu el rumb que porten les negociacions.
I sobretot permetrà al sector agrícola guanyar temps per intentar una transformació que trenqui la dependència del tabac. Sense voler, la Unió Europea ha fet un favor al Govern després que s’hagi anat desinflant el positivisme inicial d’aconseguir un bon acord.