Les entitats creuen que, en l’àmbit de la igualtat, cal una llei i, a més a més un observatori de la igualtat, ja que s’ha constatat que hi ha una gran mancança de dades, i també que cal potenciar la formació (de gestió, estratègica, als voluntaris...) la sensibilització i la comunicació. Aquestes han estat algunes de les recomanacions que es van fer públiques divendres passat en la presentació dels resultats del treball de la taula transversal sobre el Llibre Blanc de la Igualtat. Un cop conclosa aquesta fase ara es recolliran les accions que s’han de dur a terme i la voluntat és que aquest document estigui acabat a finals del mes de juny, tal com va anunciar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.
Aquest és un àmbit on la societat andorrana està bastant verda. Quedà, per tant, molt camí per recórrer. Si la igualtat de gènere entre l’home i la dona encara està per resoldre, més dificultats hi ha per a altres casos que a una societat conservadora com l’andorrana li costa molt més de digerir.
Es pot afirmar que la homosexualitat està prou acceptada encara que es mantenen els estigmes socials. Molt més difícil ho tenen els transsexuals. Encara que els científics estan d’acord en què els òrgans sexuals no determinen l’orientació sexual d’una persona, sinó que ho fa el cervell, una part important de la societat –a Andorra i en altres països– no comparteix aquesta afirmació i fins i tot hi ha qui qualifica la transsexualitat de malaltia mental.
Avui informem de les dificultats d’un transsexual per trobar una feina. Es tracta d’un repte gairebé impossible i aquesta discriminació evident només pot ser motiu de repulsa, ja que l’Àrea de Polítiques d’Igualtat no te eines per combatre-la. Al final, a aquestes persones no els queda altre sortida que marxar d’Andorra.