Demà dimarts l’escriptor català (d’origen britànic) Matthew Tree presenta a Andorra el seu darrer llibre De fora vingueren. És una novel·la sobre conflictes entre habitants d’un poblet de costa que es veu desbordat per uns estrangers que hi arriben. 

Es tracta d’una novel·la, i per tant una història fictícia però basada en els conflictes entre la gent autòctona i els que venen de fora, i d’això, en la història de debò, Andorra n’és un exemple a seguir.

Darrerament, es parla molt de la possibilitat de permetre o no el vot dels residents a les eleccions comunals, aquest cap de setmana se n’ha tornat a parlar a bastament i es veu com a mesura de cohesió social i d’integració per part dels nouvinguts (no existeix la paraula anticvinguts però després de vint anys de residència d’alguns nouvinguts no se’ls podria anomenar). 

De ben segur els que argumenten aquesta integració tenen raó, però malgrat tot Andorra ha sabut portar molt bé què és tenir la majoria dels seus habitants de fora, i com fer-ho perquè no esclati cap conflicte social. Alguns diran que els que venen tenen tots feina, sinó se’ls fa fora. Altres que no tenen prou drets i no piulen per por, però el que és clar és que en la història recent d’aquest país, malgrat les tibantors que hi pot haver hagut, de conflicte social no se n’ha presentat i amb les dades a la mà, hauria estat més que possible.

Andorra és terra d’acollida, és un lloc d’arribada i partida constant d’estrangers que venen a fer-hi aventures de tot tipus: laborals, empresarials, espirituals, amoroses,... i que, per norma general, són acceptats i ben considerats pels seus conciutadans. Alguns hi han passat sense pena ni glòria, però altres, molts, han deixat petjada al país i l’han fet, en part, tal com el coneixem ara.