El president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, i el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Josep Delgado, van comparèixer ahir davant de les comissions legislatives de Finances i Sanitat i Medi Ambient per presentar l’estudi actuarial del règim de jubilació de la CASS, que preveu que a partir del 2022 les prestacions que s’hauran de satisfer seran superiors a les cotitzacions i el Govern, per tal de garantir el fons de reserva de jubilació, haurà de fer una aportació entre els 50 i els 100 milions d’euros.
Per tant, el Consell General va viure ahir un altre moment dedicat a la CASS que havia de ser important però que al final no va complir amb les expectatives. L’informe que han elaborat els experts francesos contractats per la parapública –es desconeix quant ha costat– no aporta  suficient informació i documentació perquè els nostres polítics puguin obrir un debat seriós sobre les alternatives per revisar un model de pensions que ha quedat obsolet.
L’informe recull unes propostes que són prou conegudes: augmentar l’edat de jubilació; rebaixar el valor del punt, incrementar la cotització o instaurar un model mixt amb un pla de pensions privat. Cap d’aquestes propostes és satisfactòria per al cotitzant, ja que en totes surt perjudicat davant l’objectiu, ens diuen, d’impedir la fallida de la CASS.
És obvi que vivim més anys, però la societat del benestar està patint prou retallades com perquè ara es vulgui fer treballar més a la població –hauria de ser opcional– o es justifiqui que els pensionistes han de ser més pobres perquè el sistema no dóna per a més.
En aquest estudi es troba a faltar una radiografia ben detallada de com evolucionarien les pensions en cadascun dels diferents escenaris plantejats. S’ha avançat poc.