«Cau una banda juvenil que robava en botigues». Aquest va ser l’insòlit  titular de portada d’EL PERIÒDIC del passat divendres. Fins ara estàvem acostumats a bretolades per part d’alguns menors conflictius, però no a aquest grau d’organització que va mostrar aquest grup, on fins i tot s’ensenyava a altres menors a delinquir.

Els ciutadans d’aquest país estan habituats a què la delinqüència sigui de grups organitzats que vénen de fora. Que la Policia hagi desarticulat aquest grupet de menors és un fet estrany. Amb les seves accions van estendre la preocupació per tot el país perquè no es tractava d’un fet aïllat, ja que tots els furts seguien un mateix patró. Dos nois de 17 anys eren els capitostos que preparaven les actuacions alhora que iniciaven a altres menors.

A Andorra la seguretat és un valor molt preuat que els ciutadans no estan disposats a renunciar, i per tant s’ha de defensar per evitar que res pertorbi aquesta tranquil·litat. Com afirma el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, més que incidir en la repressió, cal sobretot centrar els esforços en la prevenció, però quan no hi ha prou amb això s’hauria de reflexionar si la Llei qualificada de la jurisdicció dels menors de l’any 1999 s’ajusta a la realitat actual o ha quedat obsoleta. Delinqüència juvenil sempre n’hi ha hagut però els joves d’ara no són els mateixos, con no ho són les formes de pensar ni les seves necessitats. És clar, doncs, que es fa necessària una revisió de la llei per adoptar mesures més adaptades a les circumstàncies actuals, i que alhora siguin també dissuasòries. L’objectiu és que cap menor acabi ingressat a la Comella i que l’actual percepció que és té d’Andorra com un país segur i tranquil no es perdi.