La legislatura passada els grups parlamentaris van treballar en una llei de transparència de la qual, de moment, es tenen poques notícies, encara que el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, sí que ha manifestat que arran de l’afer de l’exconsellera Meritxell Mateu, és més urgent regular les incompatibilitats dels consellers generals en relació amb l’àmbit privat.
Diversos casos on no queda clar on està el límit del què es correcte han fet saltar les alarmes perquè es comença a implantar entre els ciutadans certa sensació que hi ha assumptes que no surten a la llum pública perquè són tèrbols.
En aquesta línia de definir les incompatibilitats es va manifestar ahir el cap de Govern, que ha vist com un diari digital espanyol l’acusava d’haver cobrat per una obra com arquitecte quan era cònsol d’Escaldes-Engordany, encara que el Codi Deontològic li ho permetia –ara no podria fer-ho– i per tant no va cometre cap irregularitat.
Però l’ambient està enrarit amb un clima polític molt crispat. El ciutadà no sap a què atenir-se perquè rep missatges contradictoris. S’ha d’evitar que arreli l’opinió que «tots els polítics són iguals». La influència espanyola, en aquest cas, és molt negativa perquè els casos de corrupció se segueixen amb molta indignació des d’Andorra.
I és que a més, en aquest últim any s’han produït també episodis que es podrien qualificar com a polèmics. La llei de transparència és urgent, com deia Baró, i aquesta serà bastant estricte perquè els consellers generals s’han de guiar per les normatives internacionals. La llei no impedirà que aparegui algun personatge indesitjable, però almenys no hi haurà excuses per als que infringeixin la llei ni casos que es moguin en l’ambigüitat com ara, que no fa més que incrementar les sospites.