«El més important de l’esport no és guanyar, sinó participar, perquè l’essencial en la vida no és l’èxit, sinó esforçar-se per aconseguir-ho». Aquesta frase tan popular de Pierre de Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics Moderns, ha deixat de tenir sentit en una societat cada cop més competitiva i on l’esport es mou bàsicament pels diners sense importar l’esperit olímpic i la noblesa que hauria de tenir tot esportista.
En el futbol s’ha arribat a uns nivells d’obscenitat on els milers de milions que cobren els futbolistes ha acabat veient-se com un fet normal. El futbolista no només dona puntades a una pilota, sinó que assisteix a actes socials, fa publicitat i ingressa per marxandatge. En aquest escenari no ha d’estranyar que una part de la premsa estrangera hagi batejat el partit de futbol amistós d’avui entre San Marino i Andorra com «el pitjor partit del món», tot un menyspreu per als jugadors de les dues seleccions que lluiran amb orgull els colors de les seves samarretes i ho donaran tot en aquest matx, encara que no estigui en joc cap títol.
San Marino arriba amb 74 derrotes i Andorra amb 86. En el rànquing FIFA, que agrupa 209 nacions, la primera ocupa el lloc 202 i la segona el 203. Aquests dos petits països no tenen manera de competir amb nacions més grans que malgasten diners en el futbol mentre tenen carències  que queden en l’oblit.
Koldo Álvarez ho ha dit ben clar: «Som dues seleccions que representem amb orgull i passió als nostres països. Marcar un gol o sortir aplaudits pels que aprecien el nostre esforç és la nostra major victòria». Avui la frase de Coubertin tornarà a tenir sentit al San Marino Stadium. Només una selecció pot guanyar, i és segur que al final hi hauran mostres  d’esportivitat, perquè en aquest cas no hi ha milions en joc.