Molt probablement el patrimoni natural és el bé més important que tenim al Pirineu. La biodiversitat de les nostres contrades les fa especials, des del rierol més petit al cim més alt Andorra és sinònim de natura, i sense tot plegat no es podria explicar la història i la idosincràsia d’aquest territori.

Sovint però, el medi ambient és una preocupació de segona o tercera fila, i hi ha països en què un oleoducte és prioritari a la preservació d’una zona natural amb una importància històrica molt gran.

En tot cas, per sort, això no passa aquí i les institucions, diverses organitzacions i cada cop més particulars estan conscienciats per preservar això que ens fa únics, i ens fa viure en l’agradable entorn en què habitem.

Ahir el Govern va anunciar que impulsa un programa per protegir les molleres, amb l’objectiu que aquests espais puguin seguir sent un pulmó del nostre país i no siguin destruïdes. 500 espècies vegetals hi tenen vida, una xifra gens menyspreable. A partir d’ara, aquest programa té per objectiu, més enllà de la conscienciació, aconseguir recuperar les que estan en mal estat i preservar les que actualment es troben en bon estat.

A poc a poc, parlar d’ecologia o de reciclatge al país és menys estrany. Cada cop tothom fa més esforços per intentar que Andorra sigui el més sostenible possible, malgrat l’orografia o les dimencions del país siguin una dificultat afegida a la sempre difícil tasca de conscienciació de la ciutadania. Preservar el patrimoni natural és preservar el país, conscienciar tothom del que tenim és obrir-los els ulls al tresor natural que tenim, del que som hereus i el que hem de deixar, el millor possible, a les noves generacions.