El nou codi ètic que la FAF té a punt, incideix força en un tema que fa molt temps que reclamen els aficionats de l’esport, l’intent d’acabar amb la violència als camps, i en especial, la violència verbal que alguns aficionats acostumen a proferir cap a entrenadors, àrbitres o jugadors. La proposta agafa els equips de futbol base, els dels més petits i dictarà que els partits es podran aturar si hi ha algun aficionat que és protagonista d’insults o alderulls a la graderia. Hi haurà un primer avís, en què es convidarà a marxar el violent, i si aquest no ho fa, el partit es pot suspendre. Es tracta d’una mesura digne d’aplaudiments. No pot ser que als camps de futbol, plens de nens, els pares i familiars es dediquin a fer el lamentable espectacle que es pot veure en alguns partits. La violència no es pot permetre mai, no s’ha de transgredir en això, però molt menys en presència de nens.
La majoria dels menors tenen els seus pares com a referent, quina imatge donen als nens si es dediquen a insultar sistemàticament l’àrbitre perquè no estan d’acord amb com fa la seva feina? O al propi entrenador perquè fa seure a la banqueta el seu fill? L’exemple d’un pare no pot ser aquest, ni pel seu fill ni per la resta de companys, o pels de l’equip contrari. És un primer pas (atrevit) per part de la FAF, i esperem que sigui el primer de molts i que s’estengui també a altres esports i a categories superiors per intentar evitar els espectacles que sovint es veuen als diferents terrenys de joc. L’esport porta inclosos molts valors, i un d’ells, de gairebé qualsevol disciplina, és l’educació i el fet de saber donar per tancat el partit fora del camp, i el que hi ha inmediatament fora del camp és precisament la graderia, el lloc on sovint més s’escalfa un partit, i el que més violència practica.