La falta de normalitat en la comunicació de la Policia
EL PERIÒDIC D’ANDORRA no publicarà de moment cap balanç més de detencions que cada dilluns emet la Policia. Aquest mitjà no vol entrar en el joc de desinformació al que habitualment ens té acostumat el cos pel que fa al tracte –dolent– que dispensa als mitjans de comunicació, ni tampoc està disposat a tolerar més el to d’ironia i sarcasme amb què sovint es responen les nostres peticions.
La direcció ha de tenir clar que aquest menysteniment no va dirigit als periodistes, si no als ciutadans, i per tant contribuents, que sustenten amb els seus impostos el funcionament d’un cos que es nega a donar-lis una mínima informació sobre les seves actuacions.
Sembla que la Policia només gaudeix amb els elogis de seguretat ciutadana –merescuts, tot s’ha de dir– que s’han de separar del malestar existent per la nul·la colaboració de la Policia en matèria de comunicació i que si tenen relació amb la bona feina que s’està fent des del Ministeri d’Interior.
Aquest vet informatiu només fa que originar malentesos, filtracions interessades i mitges veritats. Els conductors que cada dia donen positiu en els controls d’alcoholèmia han deixat de ser notícia, també els petits accidents de trànsit que tenen com a resultat una petita esgarrinxada en el xassís, i tampoc un furt en un petit comerç de barri d’una barra de pintallavis o una ampolla de colònia.
Sí importen els allaus de robatoris en xalets –«Quins robatoris?», se’ns ha respost alguna vegada– o les agressions sexuals o masclistes. Amagar-ho no fa augmentar el nivell de seguretat, ni tan sols la sensació, i sí que en canvi fa incrementar el convenciment –no sempre cert– que hi ha molt més del que s’amaga. Quan es tracta de detencions importants no serveix l’excusa que es vol preservar la intimitat de les persones. No calen noms, ni tampoc dades que deixin intuir res i, evidentment, s’ha de protegir els menors. Cal voluntat, això sí, de detallar els fets. Ho fan els cossos de seguretat dels altres països, que sovint ens fan arribar informacions que afecten Andorra abans que ho faci la nostra Policia, perquè a Espanya o França la relació entre els mitjans i la Policia està normalitzada.
La direcció ha de tenir clar que aquest menysteniment no va dirigit als periodistes, si no als ciutadans, i per tant contribuents, que sustenten amb els seus impostos el funcionament d’un cos que es nega a donar-lis una mínima informació sobre les seves actuacions.
Sembla que la Policia només gaudeix amb els elogis de seguretat ciutadana –merescuts, tot s’ha de dir– que s’han de separar del malestar existent per la nul·la colaboració de la Policia en matèria de comunicació i que si tenen relació amb la bona feina que s’està fent des del Ministeri d’Interior.
Aquest vet informatiu només fa que originar malentesos, filtracions interessades i mitges veritats. Els conductors que cada dia donen positiu en els controls d’alcoholèmia han deixat de ser notícia, també els petits accidents de trànsit que tenen com a resultat una petita esgarrinxada en el xassís, i tampoc un furt en un petit comerç de barri d’una barra de pintallavis o una ampolla de colònia.
Sí importen els allaus de robatoris en xalets –«Quins robatoris?», se’ns ha respost alguna vegada– o les agressions sexuals o masclistes. Amagar-ho no fa augmentar el nivell de seguretat, ni tan sols la sensació, i sí que en canvi fa incrementar el convenciment –no sempre cert– que hi ha molt més del que s’amaga. Quan es tracta de detencions importants no serveix l’excusa que es vol preservar la intimitat de les persones. No calen noms, ni tampoc dades que deixin intuir res i, evidentment, s’ha de protegir els menors. Cal voluntat, això sí, de detallar els fets. Ho fan els cossos de seguretat dels altres països, que sovint ens fan arribar informacions que afecten Andorra abans que ho faci la nostra Policia, perquè a Espanya o França la relació entre els mitjans i la Policia està normalitzada.