Al final sempre acaba pagant el consumidor. Es el que està passant amb les verdures i hortalisses, que s’han convertit en un producte que deixa d’estar a l’abast de tothom. Andorra pateix la carència perquè la demanda s’ha disparat i les exportacions han augmentat en direcció als països del nord d’Europa.
I és que l’onada de fred a Europa amenaça amb desestabilitzar el mercat de verdures i hortalisses a Espanya. Els preus s’han disparat per sobre del cent per cent en molts productes i poden posar en dificultats els consumidors. La causa comuna d’aquests increments ha sigut la menor producció procedent del centre d’Europa associada a la tradicionalment estable demanda d’aquest tipus de productes.
En les últimes dues setmanes els preus s’han incrementat. I a Andorra, molt depenent d’Espanya, s’estan notant els efectes de la mateixa manera. Els productes que arriben a les botigues i supermercats no tenen el mateix preu que fa dues setmanes i molts consumidors han estat forçats a comprar menys quantitat per mantenir la dieta necessària en verdures.
És la diferència entre viure al sud d’Europa o al ric nord, per molt que les estadístiques i alguns polítics s’entestin sovint en fer similituds que no tenen cap sentit sense tenir en compte tots els paràmetres. La diferència no està només en la butxaca que permet comprar les verdures i hortalisses a preus més cars, sinó també en els salaris, els sous mínims, les prestacions socials o les diferències socials.
Segurament n’hi ha qui recordarà la pressió fiscal d’aquests països, un debat que és permanent. Les verdures i hortalisses són una mera anècdota que permet il·lustrar una realitat que ara passa només per superar la crisi i no per aconseguir un confort com a la zona alta d’Europa.