De pares n’hi ha de molts tipus, però uns quants, veuen la tecnologia com un refugi per tenir entretinguts els fills i alhora tenir-los en un entorn controlat i a la vora. Altres, veuen la tecnologia com un autèntic dimoni i el seu ús per part del menor com una cosa indesitjable. És evident que aquests són els dos extrems, i que entremig hi ha tantes opinions com pares i mares hi ha al món.

Ara que han passat festes, moltes famílies han tingut la conversa més o menys acalorada sobre si cal o no comprar un telèfon mòbil, una videoconsola o una tauleta als nens de la casa quan arriben a una certa edat. Hi ha famílies on el debat és serè i sincer, altres en què s’escalfa la cosa i la diferència d’opinions fa acabar malament la conversa.
En tot cas, limitar al menor l’ús de la tecnologia per desconeixement és una mala opció. Caure en el parany de creure que tots els videojocs són dolents pels valors del nen (mentre veu segons quines coses aberrants en els informatius de televisió cada dia), o prohibir-li l’ús del telèfon mòbil per entretenir-se sense entendre què fa exactament amb el mòbil té un únic problema, la incomprensió per part de l’adult de què fa el nen.

Els videojocs són, fonamentalment, oci. Abans la gent no hi jugava, sortia més al carrer, tenia més capacitat d’imaginació i més relacions socials per jugar, d’acord. Però ara molts nens (i adults també) tenen aquesta afició, i el millor que es pot fer és conèixer-la i proposar-li’n un ús responsable.

El Saló del videojoc s’encamina cap aquí,  vol ensenyar a tothom què es mou al voltant del videojoc, més enllà de les partides interminables abans de sopar, mostrant novetats, tendències i opcions al voltant del joc.