Pels que encara s’entesten a dir que a Andorra no es fa gairebé res en àmbit cultural, els animo a agafar EL PERIÒDIC d’ahir, i el que tenen entre mans avui per demostrar-los que a Andorra se’n fan moltes, de coses.

Ull-nu, Temporada de Música i Dansa, Onca al Palau, Club de lectura, o la programació de La Seu són alguns dels imputs dels que aquests dies ens n’estem fent ressò, i són l’exemple que a Andorra de coses bones se’n fan, i alhora, del fet que la magnitud no és el més important a vegades, sinó la constància, la perseverança i el saber fer, que fan que amb els anys els projectes es consolidin i tirin endavant per molta feina que portin. I és que el món de la cultura és molt sacrificat. Darrere de cada presentació de llibre, de cada obra de teatre, cada projecció o cada tertúlia hi ha un munt de feina que sovint passa desapercebuda i que no es veu, fins que finalitza l’acte. A més, la majoria de cops el gruix d’aquesta feina és feta per voluntaris, que sense cobrar ni un euro (sovint posant-hi diners), tiren endavant projectes.

Andorra en el fons està d’enhorabona perquè té un seguit de gent que malgrat les moltes adversitats s’hi posen, i tiren endavant esdeveniments culturals costi el que costi. Això és especialment important en un moment històric com l’actual, en què l’associacionisme està tocat de mort i que ha canviat molt la manera en què la gent s’interrelaciona per tirar endavant activitats de tot tipus, especialment culturals.

Des d’aquestes ratlles sempre hem defensat que invertir en cultura és invertir en el futur del país, de la seva gent, de la cohesió social, de l’educació, del turisme i de molts intangibles que només amb el temps es podran aconseguir veure. Val la pena invertir-hi, és per al bé de tots.