El forn incinerador de la Comella va ser construït sobredimensionat amb previsió d’una població a Andorra amb un creixement que sortosament no s’ha complert i d’unes ocupacions turístiques que han anat a la baixa. Les tones de deixalles que arribaran de Catalunya permetran a la instal·lació engolir les 45.000 tones que garanteixen un funcionament òptim sense parades tècniques per falta de material per cremar o, el que és el mateix, que eviten les costoses pèrdues que implica haver  d’aturar el Centre de Tractament de Residus. Ràpidament s’han alçat veus contra l’acord per importar residus de Catalunya, tant dins com fora d’Andorra.
Des d’Apapma es demana que es fomentin alternatives més saludables i sostenibles,una opinió que obligatoriament ha de ser compartida perquè la incineració no és la millor fórmula. És perillós, en canvi, infondre alarmisme i vincular el forn directament a malalties molt greus sense que existeixen estudis que avalin aquesta hipòtesi, més enllà d’un suposat informe de Greenpeace del qual se’n sap ben poc.
Les crítiques a l’acord per importar 10.000 tones de Catalunya són normals, doncs es tracta d’un tema molt sensible. Les administracions porten dècades insistint a la població en el reciclatge i en la gestió sostenible dels residus, i ara per una qüestió purament econòmica Andorra ha de cremar més deixalles de la que genera.
Es fa difícil imaginar a curt termini una altra manera de treure rendiment al centre de residus, si bé en l’horitzó més proper un país com a Andorra mereix ser exemple de reciclatge i d’aposta clara amb el medi ambient i les persones. No es pot vendre natura al turisme i ignorar el respecte al nostre medi ambient.