La ciutat de Madrid ha estat aquests dies l’epicentre de totes les mirades ecologistes, però també de les negacionistes, perquè aquests dies s’ha prohibit estacionar vehicles al centre de la ciutat, i ahir els cotxes amb matrícula imparella no hi podien circular a causa dels alts volums de contaminants.

Aquestes mesures han causat una barreja de celebració en alguns, estupefacció en la majoria i indignació d’uns quants, que ha desviat la mirada del fons de la qüestió, que és que cada dia hi ha més contaminants a l’aire, i això representa un gran perill per a la població.

Madrid és lluny d’aquí, però la contaminació no. A casa nostra no ens en salvem, sovint es tendeix a pensar que com que estem entre muntanyes aquí l’aire és molt pur, però la idiosincràsia del territori fa que la vall que alberga la majoria de la població quedi molt tancada i sovint el nivell de contaminants sigui força elevat.

Plantegem-nos per un moment que els nivells de contaminants a casa nostra fossin tan alts (tampoc és tan estrany pensar que puguin arribar a ser-ho) i que s’hagi de prendre mesures per aconseguir rebaixar-los com les de Madrid.

Com ens en sortiríem si no poguessin circular la meitat dels vehicles? O com ho faríem per tancar els aparcaments del centre de la ciutat?

Ara per ara es fa difícil pensar quins podrien ser els pedaços en casos així, i precisament per això, potser és millor que ens conscienciem del canvi de paradigma a llarg termini, i així no caldrà buscar solucions temporals.