Fa unes setmanes que la C-14 està d’actualitat. De fet, els veïns bé saben que la C-14 fa massa anys que és notícia, i és que és una carretera que sempre ha estat complicada. Res té a veure la C-14 de fa uns anys, sense túnels a l’alçada del pantà amb mil revolts i poca visibilitat amb el modern tram que hi ha ara, però la zona de TresPonts segueix tenint el mateix aspecte que durant el franquisme, i d’anys, ja n’han passat uns quants.

Molts han hagut de ser els ferits –i morts– en aquella carretera perquè es prenguin mesures, que ara sembla que comencen a prendre forma, i moltes n’han estat les reivindicacions de veïns i alcaldes que han hagut de sentir des de Barcelona per fer una mica de cas al territori.

Però aquesta és, a més, des del punt de vista andorrà, una carretera amb molta importància. Són moltíssims els turistes que arriben cada dia al nostre país a través d’aquella via, i molts els que s’han endut ensurts per caiguda de rocs, o han patit retencions a la que és considerada una de les carreteres més perilloses de Catalunya.

La C-14 és una carretera curiosa, amb dos grans trams, a Tarragona (que agafen forces andorrans quan baixen a la platja) un i a l’Alt Urgell l’altre que són punts conflictius pel que fa al trànsit. Alhora, la zona de l’Alt Urgell té espais amb doble carril que haurien de semblar més segurs, i no ho són, i zones que semblen molt perilloses, i efectivament ho són.

Alhora, aquests trams de carretera són part de l’imaginari del turista del que suposa anar a Andorra de vacances. No ens en podem deslliurar, perquè forma part del viatge que fa el visitant per venir al nostre país, tot i que a hores d’ara ben poca cosa podem fer des d’aquest costat de la frontera per millorar la situació. De moment, ens haurem de conformar en esperar, i donar gràcies que sembla que ja s’ha pres consciència de la situació i que la Generalitat ha començat a actuar per millorar la carretera.