Andorra és molt gran en força coses. La nostra extensió territorial no és una excusa a l’hora de fer bé o molt bé la nostra feina, en especial la del sector de la restauració, cada dia més innovador i per tant, reputat.

La cuina a Andorra és un bon ganxo pels turistes. Al marge d’aquells que venen i es duen l’entrepà de casa o mengen qualsevol cosa per sortir del pas –encara massa gent, és cert– cada cop el turista valora més el bon menjar i per tant, el creixement que pot fer el nostre país en aquest àmbit és força gran.

Per una banda, és gran perquè a Andorra hi ha moltíssima hoteleria. Els hotels cada cop tenen més clar que s’han de diferenciar en restauració per poder millorar els seus ingressos, i alhora cada cop una cuina més diversificada s’obre pas en l’oasi que era Andorra fa vint anys en aquest àmbit. La cuina típica de les nostres contrades ja no és la majoritària, i cada cop hi ha més restaurants amb etiquetes de la resta del món i amb fusions de diverses zones del planeta. Això era impensable fa una dècada, o dues, però ara ja és una realitat que ha arribat per quedar-se, i el client cada cop ho demana més. Això vol dir que la cuina típica o tradicional i la de mercat s’han acabat? No, ni de bon tros, el que vol dir és que el client cada cop és més exigent, vol varietat i qualitat.

Amb això som bons, no cal patir. Hotels i restaurants dominen la situació, ja que és un sector madur i veterà. Ara l’UHA vol exportar la marca Andorra com a sinònim de qualitat a taula. El 2017 tindrà com a un dels reptes del sector aquest, i segur que el superem amb nota, però meditem i pensem com es pot fer amb calma i tranquil·litat, perquè pensar en menjar en aquestes dates, amb la panxa plena i els torrons al coll, potser no és el millor dels moments.