T ípic d’aquestes dates, a tots els llocs de cultura catalana hi ha la representació més vista a les nostres contrades: Els Pastorets. La màgia de l’obra es basa en el fet que fa molts anys que és exactament igual, però cada any i a cada indret, una mica diferent.
L’obra explica com se suposa que va ser el primer Nadal, com va néixer l’infant Jesús i tot l’entorn d’aquell dia: els diàlegs entre els pastors o la lluita entre el bé i el mal escenificada per àngels i dimonis.

La de casa nostra és original de Josep Maria Folch i Torres, data del 1916  i és la més popular i coneguda els nostres dies, però ni de bon tros és la més antiga, ja que hi ha versions anteriors de Pitarra (Frederic Soler) i també de Hubert. L’origen real es remonta a l’edat mitjana, quan es feien representacions sobre la història del naixement del Mesies al voltant de les esglésies quan acabava la Missa del Gall. Des d’allà, s’ha anat modificant i arriba als nostres dies amb aquesta triple història. La primera, explicant com Josep i Maria busquen un lloc on passar la nit on la verge donarà a llum; la segona, la lluita entre àngels i dimonis; i la tercera, més còmica, la conversa entre els pastors.  

A Sant Julià, adaptada als nostres temps i amb l’humor com a bandera, enguany podrem trobar dràcules fent de dimonis i pastorets esbojarrats, a càrrec de Joan Hernández i Alfons Casal, amb actors amateurs però molts d’ells ja ben coneguts al Principat. L’obra busca cada any com modificar una mica la història original perquè els espectadors puguin veure any rere any una obra diferent de l’anterior, malgrat que sigui un dels clàssics (amb el permís de La Passió) de la nostra cultura. Avui tindrem altre cop l’oportunitat de tornar-la a viure i gaudir-la.

Cada any la mateixa obra, però cada any diferent