La ministra Descarrega domina la diplomàcia, la domina perquè és una veterana de la política, no des de primera fila, però sí des de la segona, des d’on ha desenvolupat algunes de les seves habilitats que ara, es posaran a prova.

La reforma de la Llei de la Funció Pública és una de les pedres a la sabata de Martí, s’allarga i es complica però el cap de l’Executiu té molt clar que abans que acabi la legislatura s’ha d’haver enllestit ja que és un dels seus projectes i sempre n’ha remarcat la importància.

Però el panorama que es trobarà la nova responsable d’aquesta cartera no és el millor, ja que els sindicats, l’interlocutor natural per una reforma d’aquestes característiques començaran les negociacions amb ella amb el ganivet a la boca. No estan gens satisfets de com s’han dut fins ara les converses per modificar l’estructura de l’administració, i malgrat que ells fan el seu paper, el que els toca, defensar els seus afiliats i els funcionaris en general, el Govern ha de fer el seu, el de vetllar per l’interès general, la despesa moderada i el funcionament òptim de l’administració. Ningú ha dit que aquesta sigui tasca senzilla, de fet és tan complicada que la reforma fa molts dies que s’estudia i tot sembla indicar que li’n falten una bona colla. I suposadament deu ser per això que Martí  ha anat a triar una diplomàtica per fer aquesta tasca, ja que la capacitat de conversa en aquests casos no tan sols és important, sinó que a més és bàsica, primordial.

Descarrega ja ha saltat a plaça altres cops, potser amb responsabilitats diferents, però que segur que aquesta nova aventura l’agafarà amb els peus a terra.

Veurem com evolucionen les converses amb els sindicats i com es proposa la quadratura del cercle per intentar que l’administració hi guanyi i que els que hi perdin siguin els menys possibles.