Sembla que el cap de Govern es troba força lluny de les seves intencions que hi hagi un front comú polític per a les negociacions amb la Unió Europea. Ahir es va notar força amb les valoracions que en van fer els diferents partits de la reunió mantinguda amb els seus assessors dilluns, que sembla que no ha acostat les posicions tant com el Govern voldria. I és que aquesta negociació és més llarga i complicada que el que tothom preveia anys enrere, quan només era una il·lusió d’alguns que poc a poc van anar compartint més. Mentre l’Executiu manté que les negociacions avancen per bon camí, tot i admetre que no són ràpides ni senzilles, els passos que fa per aconseguir aquest consens polític amb les formacions de l’oposició no els està servint de massa. Els partits segueixen demanant quina és l’estratègia i més informació de en quin punt es troben unes negociacions que a hores d’ara ignorem quin rumb prendran en el futur.  El que sí que és clar és que a ningú li interessa perdre sobirania, però Europa és el que és i canviar-la és impossible des de la feblesa que té un microestat com l’andorrà. Però alhora l’Europa que coneixem no serà en el futur com ha estat fins ara. El brexit suposarà un canvi per força del que ha estat la UE els darrers anys ja que el poder que hi exercien els britànics i la seva capacitat de lideratge no tenen res a veure amb la resta dels estats, alhora que creaven una dualitat de poder amb Alemanya que s’haurà de veure com evoluciona, especialment amb un hipotètic augment de la dreta euroescèptica a França. Admetem-ho, no és el millor moment ni per Europa ni per anar a negociar, i ara ja hi som fins a l’engonal i per tant procurem no prendre mal i aconseguir el millor pel país, la seva sobirania i els seus ciutadans. Ells són experts negociadors, nosaltres de ben segur no en sabem tant, així que afrontem-ho el millor que puguem i intentem treure’n el millor dels beneficis que es pugui.