Llencem 35 quilos de menjar a la brossa cada any
Aquesta és l’esfereïdora dada que ens hauria de fer vergonya a tots plegats. 35 són els quilograms de menjar que es llencen, per persona, cada any.
Som uns malgastadors, aquesta és una de les dades més espectaculars que es van donar ahir des de Medi Ambient, marcant com a futura fita conscienciar la ciutadania que llençar menjar no ha de ser una opció. A tots ens ha passat, aquell pollastre que compres i que després no et menges, aquella salsa que queda amagada darrera la nevera i caduca, però d’això a 35 kg, el descuit ocasional queda lluny.
Una altra de les dades exposades ahir és la del consum de bosses de plàstic. Creix, tot i que siguin de pagament, i és que no ens acabem d’acostumar a fer servir carros de la compra o cabassos. Ja tenim assumida la bossa reutilitzable com a companya de compres, però les capses o altres estris són encara poc visibles a casa nostra. Encara seguim anant a comprar majoritàriament amb cotxe, i carregant-lo de bosses.
El que està clar és que el paradigme ha de canviar, que no pot ser de cap de les maneres que seguim produint tants residus. El ciutadà es pot conscienciar, i les xifres de reciclatge ho demostren, però mentre seguim tenint tants productes amb embalatges i embalatges dels embalatges, i plàstics i cartrons, només ens queda el reciclatge, quan l’important seria ni haver-lo de fer.
Sigui com sigui, Andorra és un país que viu en gran part del seu entorn, i si no el cuidem entre tots, el país se’n pot anar en orris ben ràpid. Cuidar-lo és responsabilitat de les administracions però també de les empreses. Del ciutadà i dels responsables de l’educació dels més menuts. Si les generacions d’ara tenen més clar que les anteriors que segons quines conductes amb el medi no són bones, el que ens cal és que els propers que arribin ja creixin amb total respecte pel nostre entorn, i hem d’intentar no fer tard.
Som uns malgastadors, aquesta és una de les dades més espectaculars que es van donar ahir des de Medi Ambient, marcant com a futura fita conscienciar la ciutadania que llençar menjar no ha de ser una opció. A tots ens ha passat, aquell pollastre que compres i que després no et menges, aquella salsa que queda amagada darrera la nevera i caduca, però d’això a 35 kg, el descuit ocasional queda lluny.
Una altra de les dades exposades ahir és la del consum de bosses de plàstic. Creix, tot i que siguin de pagament, i és que no ens acabem d’acostumar a fer servir carros de la compra o cabassos. Ja tenim assumida la bossa reutilitzable com a companya de compres, però les capses o altres estris són encara poc visibles a casa nostra. Encara seguim anant a comprar majoritàriament amb cotxe, i carregant-lo de bosses.
El que està clar és que el paradigme ha de canviar, que no pot ser de cap de les maneres que seguim produint tants residus. El ciutadà es pot conscienciar, i les xifres de reciclatge ho demostren, però mentre seguim tenint tants productes amb embalatges i embalatges dels embalatges, i plàstics i cartrons, només ens queda el reciclatge, quan l’important seria ni haver-lo de fer.
Sigui com sigui, Andorra és un país que viu en gran part del seu entorn, i si no el cuidem entre tots, el país se’n pot anar en orris ben ràpid. Cuidar-lo és responsabilitat de les administracions però també de les empreses. Del ciutadà i dels responsables de l’educació dels més menuts. Si les generacions d’ara tenen més clar que les anteriors que segons quines conductes amb el medi no són bones, el que ens cal és que els propers que arribin ja creixin amb total respecte pel nostre entorn, i hem d’intentar no fer tard.