La imatge del nostre país des de Catalunya ha canviat força en els darrers temps. De ser un lloc exòtic del Pirineu amb un atractiu especial al que se li associava la natura, l’esquí, el sucre, el tabac i els plats de Duralex a ser sinònim d’opacitat. Els mitjans catalans tampoc ens ajuda massa, últimament sembla que Andorra només s’associï a conceptes dolents, i l’exemple de la ressolució del Parlament ja és la gota que fa vessar el got.

Els partits polítics van votar a favor d’unes mesures que associen Andorra amb una imatge més que dolenta. Sembla que per tenir negocis, diners o residència al Principat ja haguem de dur un pedaç a l’ull i una pota de fusta, injust, irreal i fins i tot humiliant.

És una bona notícia que l’executiu agafi el toro per les banyes i es planti fent un informe al Parlament sobre qui som i què fem, però sobretot sobre el que no fem.

Sembla que la culpa de que a Espanya hi hagi defraudadors sigui d’Andorra, i la culpa és, efectivament dels defraudadors. I les polítiques per acabar amb els defraudadors no són pas aquestes, ni s’han d’aplicar així si es vol acabar amb el diner negre o la corrupció, però aquesta ja no és la nostra qüestió, sinó la dels polítics catalans.

En l’hipotètic cas que Catalunya avanci cap a la plena sobirania, s’haurà de guanyar les simpaties dels seus veïns, i potser sí que nosaltres en moltes coses no siguem ni el seu mirall ni el seu model a seguir (tampoc ho pretenem), però si que cal un respecte mutu i sincer, que ara mateix no sembla ser-hi.

Aquestes coses també es solucionen amb diàleg, i amb política. Ara ja poden anar dient que s’han equivocat en el sentit del seu vot (és un bon pas), però la imatge d’Andorra, per cada una d’aquestes coses, baixa un graó, i no estem per anar baixant-ne massa més.