Catalunya, tan a prop i tan lluny. Una resolució molt confusa aprovada pel Parlament català insta la Generalitat a impedir que empreses que fan operacions financeres contràries a la normativa tributària en Estats com Andorra no puguin accedir a contractes públics. La segona resolució vol que es prohibeixi que els esportistes que tributin a paradisos fiscals rebin qualsevol reconeixement per part de les institucions catalanes. Les dues resolucions parlen de paradisos fiscals i afegeixen el nom d’Andorra.

Es tracta d’una clara arbitrarietat que no es pot suportar en cap normativa ni llei. Andorra fa temps que no figura a la llista de paradisos fiscals d’Espanya ni de l’OCDE i, per tant, incloure el Principat en aquestes dues resolucions no té cap justificació que no sigui la de buscar un acte propagandístic a base d’ignorar els acords internacionals.

De fet es tracta d’una jugada de la CUP que els hi ha sortit bé, perquè van incloure Andorra en una modificació posterior sense que el canvi fos detectat pels altres partits. Al Parlament de Catalunya hi ha diputats pirinencs que coneixen prou bé la realitat andorrana i que entenen la injustícia que pot provocar una resolució com aquesta si s’acaba executant. Actuacions com aquestes demostren, una vegada més, la ignorància d’alguns sectors i la desinformació interessada. Andorra ha acabat amb l’opacitat i està complint amb la majoria de compromisos internacionals pel que fa a temes fiscals.

El Principat no és una extensió de Catalunya i el seu Govern i el Consell General, elegits pel poble, decideixen el nivell de fiscalitat –més o menys alt– independentment de la càrrega fiscal que hi hagi a l’altre costat de les fronteres. Pel que es veu, aquesta sobirania com a Estat encara ha de ser recordada.