L’hivern ja és a tocar i com és habitual per aquestes dates, Andorra Turisme presenta l’estratègia de cara a fer d’Andorra un pol d’atracció de visitants. I la línia és la mateixa que els darrers anys: comunicació potent especialment al mercat espanyol i francès i buscar cada cop més incidència a altres mercats com el britànic, el belga o l’holandès.
L’estratègia no és nova, i els resultats tampoc es preveuen massa diferents dels darrers anys. S’ha demostrat que tal i com han anat les anteriors campanyes els números parlen per si sols i estem molt millor del que estàvem temps enrere. La tendència és positiva i Andorra Turisme espera seguir millorant aquestes xifres, això sí, amb prudència.
L’esforç (no només econòmic) que es fa des de l’administració central en captar turistes és molt gran, ja des de fa molts anys i és que és un interès prioritari ja que el país viu en gran part dels turistes. Però aquesta responsabilitat no és assumida per tothom igual. Hi ha molts actors d’aquest joc que es miren el toro des de la barrera, com si no anés amb ells. Molts comerciants, restauradors o, fins i tot,
 des d’alguns comuns tenen una estratègia basada en l’espera. Esperen que els turistes apareguin a la porta sense fer-hi res. Sense comunicar res, sense moure’s, sense preocupar-se ni de qui són, ni d’on vénen.
L’estratègia global ve marcada per captar públic espanyol, i mentrestant, el francès cau. Però, al marge de tots els termes socioeconòmics potser cal mirar una mica portes endins: Quants dels actors d’aquest joc tenen personal preparat en l’idioma del nord? Quants tenen la web en condicions perquè un habitant, posem per cas de Tolosa, pugui cercar informació a Google i trobar-los a ells?
Tots hem de remar, i fer-ho el més acompassadament possible, el timó està clar qui el porta, però si n’hi ha que ni porten rem, arribarem a port d’aquí a molt de temps.