La selecció andorrana de futbol està sent objecte de burla per part d’alguns mitjans de comunicació. «És Andorra la pitjor selecció del món?», titulava ahir una diari esportiu. La selecció va encaixar diumenge quatre gols contra Hongria, però la imatge que va oferir no va ser d’una ventafocs disposada a rebre una golejada.
La selecció és major d’edat, diumenge passat va complir vint anys i sí, és veritat que porta 4.598 dies sense conèixer la victòria. L’esperit esportiu no es basa en la participació, en uns valors que estan per sobre del mercantilisme més salvatge? «Aturar la lluita entre Madrid, Barça, Atlètic, Sevilla, etcètera, per jugar davant Liechtenstein, San Marino, Andorra o Macedònia no suposa cap al·licient per als aficionats, ni tan sols per a molts futbolistes», afirmava ahir un altre rotatiu, que recollia unes declaracions del davanter del Bayern Munic Thomas Müller: «Jugar contra San Marino no té res a veure amb el futbol professional».
És a dir, al futbol actual no hi ha espai per als humils; els cracs que cobren milionades injustificades rebutgen el risc de tenir una lesió en un partit contra els pobres. El futbol està deixant de ser un esport per un espectacle on tot s’hi val a canvi d’un triomf. Ningú amb dos dits de seny pot justificar que s’estiguin pagant xifres astronòmiques per un sol jugador, xifres amb les quals es podrien pagar dues escoles o un hospital.
L’esforç que fan els jugadors de la selecció andorrana té més mèrit que el de molts astres del futbol, perquè cada matí s’aixequen per anar a treballar, com fan la majoria de persones. Privar als jugadors no professionals de participar en competicions amb prestigi i no permetre’ls defensar la samarreta del seu país seria una injustícia. L’esport transmet valors com l’esforç, superació, perseverança, igualtat, respecte, esportivitat, solidaritat i companyonia. Qui els ignora deixa de ser esportista.