Finlàndia és conegut pel seu model educatiu, considerat un dels millors del món. Entre d’altres característiques del sistema educatiu, es fa un repartiment intel·ligent de les hores lectives i el lleure. El sistema educatiu finlandès destina només 608 hores lectives. El joc i el descans són tan importants com les hores de classe. Els nens fan només tres o quatre classes al dia, en horari de matí, i no s’emporten deures a casa. Entre les classes, tenen 15 minuts de pausa. A més, el professorat té una preparació altíssima i està molt ben considerat dins la comunitat. Estudiar Magisteri és dur i llarg, amb filtres perquè qui accedeixi siguin professionals motivats i vocacionals, i amb sous alts.

Cal aprendre’n, i molt, de Finlàndia. A les universitats públiques més pròximes a Andorra, la nota de tall d’accés a les carreres de Magisteri és la mínima, ple que molts estudiants la cursen només perquè és fàcil accedir-hi, però no ho fan per veritable vocació, i això repercuteix en la qualitat educativa. A més, a Finlàndia la canalla no té deures: l’escola ja els ensenya, i el temps lliure és per a l’oci, activitats extraescolars i estar amb la família perquè els eduqui.

El ministre d’Educació, Eric Jover, ha admès que encarregar deures a l’alumnat és «injust» ja que se’ls carrega de feina extra a casa quan hauria de dedicar el temps lliure a formar-se com a persones. A més, Jover considera que hi ha una diferència destacable entre la canalla que té un pare i/o una mare amb estudis i formació i que als vespres poden estar a casa i donar-los un cop de mà amb els deures, amb aquella que els seus progenitors no han tingut accés a l’educació i no els poden ajudar, per exemple, amb les matemàtiques. Tampoc contribueix el fet que la majoria d’adults treballin fins tard i no puguin passar la tarda amb la descendència.
Siguem més finlandesos.