El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha desglossat el pressupost 2017 i ha destacat que el 44% es destina a partides de «caràcter social»; concretament, a la producció de béns públics de caràcter social s’hi ha pressupostat gairebé 170 milions d’euros (38%), i a acció social, uns 25 milions d’euros (6%). Per tant, d’un pressupost de gairebé 441 milions d’euros, 195 milions són socials.

La xifra sorprèn ja que quasi la meitat del pressupost anual del Principat és social, tot i que la seva constatació al dia a dia no és tan evident. En general, des de les institucions es vanten que a Andorra no hi ha pobresa, i si l’entenem només com a persones que no tenen un sostre ni per menjar és cert: no hi ha mendicitat (no està permesa). Però la pobresa transcendeix avui en dia les necessitats bàsiques: pobresa és no poder pagar el material, el transport i el menjador escolar de la canalla; no realitzar-se proves mèdiques per no  poder avançar els diners o no anar mai al dentista; no poder pagar una excursió o unes colònies ni una sortida de cap de setmana; no engegar la calefacció a l’hivern; no dur una alimentació sana i equilibrada; cobrar una pensió de jubilació o viduïtat que queda lluny del salari mínim...

Les casuístiques són moltes i, des de l’administració, es defensa que, precisament, hi ha moltes partides socials per pal·liar aquestes situacions. D’acord, però l’objectiu ha de ser que tothom pugui ser independent, que no requereixi de serveis socials ni de caritat, i que els pressupost social es pugui destinar a escoles bressol, a allargar les baixes de maternitat, a la conciliació laboral i personal, etcètera. Amb un sou mínim de poc més de 990 euros no dóna per a tot això; només en afrontar les despeses d’habitatge, el salari s’esfuma.