El Jurament Hipocràtic és un codi ètic que, segons la tradició, els estudiants que es graduen en medicina juren complir abans de començar a practicar la seva professió.  Pel seu alt esperit humanista, ha estat adoptat com a guia ètica per la professió mèdica. L’article 24 del Projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica estableix que els professionals de la salut poden al·legar objecció de consciència i «abstenir-se d’acomplir un deure que li sigui imposat per l’ordenament jurídic en relació amb l’assistència o el tractament sanitari del pacient sempre que aquesta abstenció es recolzi en el fet que la conducta a realitzar atempti greument contra les seves conviccions morals, ètiques o religioses». Aquest article s’haurà d’explicar molt bé, perquè per aquestes tres arguments molts professionals es poden negar a aplicar segons quines tècniques: un Testimoni de Jehovà pot negar-se a practicar una transfusió de sang? Un metge catòlic pot negar-se a informar i/o contribuir a mètodes de reproducció assistida? Un professional de la sanitat de religió musulmana pot rebutjar la vacunació? Són exemples extrems, però reals.

L’ètica i la moral de cada persona pot ser molt laxa, i els preceptes religiosos, si es compleixen al peu de la lletra, poden donar peu a situacions molt incòmodes. Hem de barrejar aquest conceptes amb la medicina? Aquest article s’haurà d’explicar molt bé, i aclarir què es considera com un atemptat greu a les conviccions morals, ètiques o religioses.

En tot cas, benvinguda sigui una llei que regula els drets i els deures dels pacients, que podran decidir –en el marc de l’ordenament jurídic andorrà– quina és la seva voluntat en el tram final de la vida, per a una mort el més digna possible.