Les dades sobre l’evolució del PIB els propers anys no són gaire encoratjadores. EL PIB és un indicador representatiu que ajuda a mesurar el creixement o decreixement de la producció de béns i serveis de les empreses de cada país, únicament dins del seu territori. Aquest indicador és un reflex de la competitivitat de les empreses.
Els economistes ens diuen que quan hi ha un creixement sostingut del PIB, llavors es pot començar a considerar que s’ha superat la penúria economia. Segons les dades que ahir facilitava el departament d’Estadística, s’estima que després que l’any passat es tanqués amb un creixement del 0,5%, aquest exercici el PIB nominal tindrà un creixement de l’1,6%, el 2017 s’incrementarà un 1,3%, el 2018 un 1,1% i el 2019 un 1,5%. La previsió del 2016 s’ha fet en base al creixement experimentat per la massa salarial i l’ocupació del primer semestre del 2016, mentre que per al trienni 2017-2019 les previsions es fonamenten en la modelització del PIB del Principat en funció dels creixements previstos en l’economia espanyola, francesa i de la zona Euro que pronostiquen l’OCDE i l’FMI.
Es podrà parlar de recuperació quan el PIB tingui un creixement continu amb un percentatge relativament alt. Fins que no se supera l’1% no hi ha lloc per a l’optimisme, per tant les estimacions no són gaire esperançadores malgrat la insistència d’un sector de la classe política per donar per superada la crisi. És cert que aquest serà el quart any consecutiu de PIB positiu, després de sis de negatius, però també que aquests creixements tan minsos no permeten la creació de llocs de treball i denoten que la competitivitat de les empreses no ha millorat. És cert que la tempesta financera pel cas BPA marca excessivament la tendència del PIB i que les previsions no són fiables. Millor que sigui així.